Restauració de la torre de guaita de la Masia de Can Ratés, Santa Susanna

La torre de guaita de la Masia de Can Ratés (Santa Susanna, El Maresme), protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser construïda en el darrer quart del segle XVI (1584). Situada en una posició estratègica, dalt d’un turó i formant part de la masia fortificada, va ser erigida per a la vigilància, defensa i refugi davant dels atacs que la costa patia en aquella època.  

La torre es troba situada en l’angle on conflueixen l’edifici original de la masia i el palauet senyorial construït pel Baró de Ratés a finals del segle XIX. Es tracta d'una construcció de planta circular i base atalussada, que presenta 8 metres de diàmetre i 16 metres d’alçada. El cos de la torre es troba construït amb fàbrica de maçoneria arrebossada amb morter de calç, revestiment del qual encara se’n conserva bona part. Al capdamunt de la torre hi trobem un terrat pavimentat amb peces ceràmiques rectangulars col·locades a trencajunt, que limita en tot el perímetre amb el mur de coronament de la torre. Suspès pel matacà, remata el conjunt la corsera amb merlets, construïda amb maons i revestida amb morter de calç, i amb estructura esglaonada en la part frontal de la torre. 

La construcció presenta diverses finestres i espitlleres construïdes amb pedres treballades i distribuïdes de forma irregular. Interiorment els tres nivells de la torre presenten voltes encanyissades; fruit de les rehabilitacions recents, els paraments d’aquests espais no conserven els revestiments originals, a excepció de la segona planta, on encara s’hi conserven els antics estucs lliscats de calç. 

La intervenció de conservació-restauració 

La intervenció de conservació-restauració de la torre de guaita de Can Ratés, promoguda per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Santa Susanna (propietari de la finca des de 1989), va ser realitzada del 10 de gener al 3 de març de 2017, sota supervisió del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La intervenció, orientada a revaloritzar l’element patrimonial, va englobar tot el conjunt arquitectònic, tant a nivell de façana com a nivell de coberta i d’espais interiors.

A banda de la neteja i sanejat de les superfícies (inclosa la retirada dels elements aliens a l’obra) i de la corresponent consolidació i restauració dels paraments, l’actuació va incloure el desmuntatge i reconstrucció parcial de la corsera (que presentava perill de caiguda de matèria degut a l’estat erosionat dels maons i dels revestiments), l’aixecament i reconstrucció del paviment ceràmic del terrat (que ocasionava problemes de filtracions a l’interior de la torre), i la reconstrucció de la coberta del badalot de l’escala. 

La intervenció va posar a la llum alguns aspectes interessants de la construcció que fins aleshores es desconeixien. D’una banda, gràcies als processos de neteja, van aparèixer uns morters decoratius a l’entorn de les obertures de la torre i també sota dels matacans de la corsera; probablement aquests detalls decoratius es deuen a les reformes d’ennobliment del conjunt dutes a terme a finals del segle XIX pel Baró de Ratés. D’altra banda, l’aixecament del paviment del terrat, i l’estudi arqueològic d’aquesta zona, van permetre localitzar l’existència d’altres paviments més antics; sota el paviment actual, s’hi conserva un paviment ceràmic més antic (també datat del segle XIX, en el context de les reformes del Baró), i sota d’aquest el paviment original, format per pedres i morter de calç. 

Per últim, també es va intervenir en altres aspectes orientats a l’adequació de la torre per a l’ús i la visita pública; es van instal·lar nous tancaments en algunes finestres, així com una barana perimetral al terrat.