Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei, en navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info x
Projectes realizats

Els esgrafiats de la Capella dels Dolors

Durant els mesos de març a juny d’aquest present 2014, la façana que dóna al Passeig Comte Guifré de la Capella dels Dolors, a Sant Joan de les Abadesses, va restar oculta darrera una estructura de bastida, impedint-ne la seva visió, però necessària per a permetre i facilitar els treballs de conservació i restauració que varem estar duent a terme en els revestiments ornamentals malmesos que la cobrien.

És adjacent al Monestir de Sant Joan de les Abadesses on es troba l’edifici de la Capella dels Dolors, el qual es presenta revestit en les seves façanes per un conjunt d’ornamentacions diverses d’estils barroc i neoclàssic, realitzades amb la tècnica de l'esgrafiat tradicional de calç, els quals foren projectats i executats durant la represa de les obres de restauració del conjunt monàstic, a partir de 1948, i sota la direcció de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals.

En la façana que dóna al Passeig Comte Guifré, damunt un parament proper als 240m2, es va succeint amb aquesta tècnica tot un repertori de formes i elements decoratius de caràcter arquitectònic i vegetal, fins a compondre un conjunt ornamental equilibrat i harmònic, que aporta sobrietat i elegància a tota la façana. Així, hi trobem representat des d’un aparell de carreuat encoixinat, damunt d'un sòcol que imita un aplacat de pedra, fins a sanefes amb motius vegetals que divideixen els cossos de la façana, plafons emmarcats amb decoracions d’escames de peix i faixes horitzontals amb decoracions d’enreixat que van omplint els espais entre obertures, i representacions florals i vegetals i d’elements arquitectònics que emmarquen i destaquen les finestres principals de la façana. 

Els treballs de conservació i restauració

Si bé la capa de revestiment esgrafiat d’aquesta façana presentava un aspecte bo i ben cohesionat en sí mateix, la raó però que va motivar l’interès per la seva salvaguarda va ser la pèrdua d'adhesió que patia respecte el seu suport. Aquesta alteració, fruit probablement d’un error d’execució, va ser la responsable de la pèrdua de prop del 40% de la superfície d'esgrafiat original, i alhora en comprometia greument la conservació de quasi la totalitat que en restava, a causa del gran abast que tenia el procés d’alteració, tal i com es va poder detectar a l’inici dels treballs.


Els treballs de conservació varen consistir principalment en consolidar i tornar a adherir els revestiments esgrafiats originals al seu suport mitjançant la injecció i reompliment manual de totes les bosses detectades amb morters líquids específics de restauració. Va ser un procés meticulós i molt laboriós on va caldre també redreçar separacions i bombaments de les capes d’esgrafiat de fins a 2’5 cm respecte el suport, amb la fragilitat que implicava la seva manipulació. Paral·lelament es varen realitzar treballs de neteja i sanejament del suport de les parts perdudes, com a actuació prèvia i necessària per als treballs de restauració de les llacunes, ja que calia atorgar un suport apte que assegurés una bona subjecció als nous esgrafiats que es realitzarien a continuació per a recompondre així la lectura original que havia ofert la façana de la Capella dels Dolors.